L’arribada de la democràcia en 1977 i l’elecció del primer Ajuntament democràtic en 1979, després de quasi quaranta anys de dictadura franquista, propicià un cert reviscolament de la Fira de sant Antoni que comptà amb la col·laboració de l’Associació de Veïns Josep Navarro i del grup d’Arts La Costereta. Així, a principis de la dècada dels huitanta començaren a organitzar-se algunes activitats culturals al voltant de la fireta. I en la de 1983 el grup La Xafigà actuà ja amb eixa denominació en una dansà des de la placeta Molina fins a la plaça de l’Església en companyia del grup de danses de Muro. Tot i això, el primer document escrit on figura el nom del grup aparegué en la Revista de Festes de 1983 en una col·laboració literària titulada Sentiments que escrigué Jaume Gosálbez amb la col·laboració de Paco Vicedo.
Per aquesta època, hivern de 1983, el grup decidí organitzar unes classes de dolçaina en la nova seu social de la filà Maseros situada al carrer Àngel per tal d’augmentar el número de membres. Repartiren pels comerços del poble uns cartells fotocopiats i a eixa convocatòria acudiren Jordi Lloret Ruiz, Xavier Perona Alcañiz, Paco Alcaraz Bravo, Fabià Guillem García, Francisco Ferri, Eugenio Martínez, Vicent Margarit… Pep Olcina se n’encarregava de donar classes de solfeig i dolçaina totes les setmanes als futurs integrants del grup… Després de l’estiu alguns d’ells ja s’estrenarien tocant per primera vegada en les festes d’un barri de Benidorm.
El Regidor de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Muro, aleshores el qui subscriu aquestes línies, conscient de la importància de La Xafigà, va acordar a finals de 1983 incloure en els pressupostos municipals de l’any següent una subvenció a canvi de la seua participació en alguns actes. Així, va desfilar per primera vegada en el dia del Patge, dia de recollida de les cartes dels xiquets, i en la Cavalcada de Reis de 1984. I sobretot en el primer Aplec de Danses de la fira de sant Antoni que s’organitzà també aquell any amb l’entranyable acabament de la interpretació de El tio Pep. També participaren en la desfilada del Carnestoltes de 1984, un acte molt apreciat pel grup que des d’aleshores ençà ha estat sempre present entre les seues activitats “oficials”, bé tocant bé disfressant-se… El fet que La Xafigà entrara a formar part per primera vegada en els pressupostos municipals fou motiu de crítica al seu moment per alguns sectors socials i polítics del poble.
En una assemblea general de festers de la filà Maseros efectuada per aquesta època s’aprovà per majoria –es recorda que només per un vot de diferència- que La Xafigà no formara part de la secció de cultura de la filà (malgrat ser membres de la mateixa els quatre fundadors del grup). Les raons al·legades eren clarament de tipus polític… Aleshores decidiren no assajar allí, buscar-se una altre lloc i l’Ajuntament cedí al grup sense cap tipus de compromís des de principis de 1984 l’antiga escola de Setla de Nunyes (plaça Segona Germania, s/n) per tal que assajaren amb un clar intent de tenir identitat pròpia sense dependre de cap institució. La Xafigà comptava ja a mitjans d’eixe any amb 14 membres: set dolçainers i set tabaleters. En una entrevista (possiblement la primera) apareguda en el mes de juny de 1984 ja es mencionava que des de feia mesos estaven a Setla; que estava barallant-se la possibilitat de la seua legalització i alhora es lamentaven de la falta d’un grup de danses seriós amb qui treballar…
Al principi, el grup pretenia la recuperació i la difusió de la música tradicional valenciana i les nostres cançons populars. Tot i això, La Xafigà n’estava convençuda que la dolçaina i el tabal no només eren uns instruments que s’havien d’emprar com a mer acompanyament ocasional en dansades, albades i processons. La seua ambició era anar més lluny… arribar a imbricar, acoblar el seu so en la música de les festes de Moros i Cristians… Per això, començaren a formar part dels seguicis dels capitans i abanderats o alferes de la filà Maseros de Muro o d’altres pobles: per primera vegada participaren en les festes d’Alcoi en 1984 acompanyant l’Alferes de la filà Maseros i l’any següent el Capità, establint des d’aleshores uns estrets lligams d’amistat que han perdurat fins ara. I ben prompte La Xafigà també s’integrà en les bandes de música tocant alguna marxa mora. Sembla que les dolçaines que tenien (eren en clau de sol) els impedien interpretar qualsevol marxa mora que els festers els demanaven fins que van comprar un nombre suficient de dolçaines en clau de fa. A més, el so d’aquestes últimes s’acoblaven millor a la tonalitat de les bandes.
Una persona fonamental per aquell temps en la consolidació musical del grup va ser Joan García Ivorra que havia aconseguit en 1984 la plaça de catedràtic de percussió en el Conservatori “Óscar Esplà” d’Alacant. La gran preparació musical d’aquest murer els ajudà a perfeccionar el domini de la dolçaina i el tabal, els arranjà El tio Pep… I finalment, va compondre una melodia que va ultrapassar les muntanyes que envolten Muro, “Xavier el Coixo”. Aquesta marxa mora es va estrenar en la capitania de 1985 de la filà Tariks i porta el nom d’un conegut membre d’aquesta filà, encara que en la denominació original s’afegia “un suc ben calent”… En un primer moment era una peça pensada per a ser tocada amb dolçaina i percussió, tot i que gràcies a l’adaptació feta per José R. Pascual Vilaplana es va convertir en una marxa per a banda de música i dolçaina. La gravació que va fer el grup Al Tall en 1988 de “Xavier el Coixo” va permetre la seua difusió per tot arreu del País Valencià i es va convertir en una marxa mora molt coneguda i interpretada… De fet, nosaltres considerem que Xavier el Coixo va suposar un punt d’inflexió fonamental en l’esdevenir no només per a la música escrita ex professo per a les festes de Moros i Cristians sinó sobretot per a la dolçaina, almenys en les nostres comarques, perquè arran d’aquesta marxa mora començà a integrar-se en les bandes de música (aleshores molt reticents envers aquest instrument) i a participar molt activament en les festes de Moros i Cristians. De retruc, La Xafigà rebé un important ressò popular que ajudà a la seua consolidació, tant social i cultural com econòmica. I alhora, el grup esdevingué tot un referent en el món de la dolçaina. Anys després, La Xafigà actuaria de teloners de Al Tall en un concert a Gandia.
Un altre element fonamental en la consolidació del grup com a tal i en l’esdevenir de l’entitat fou l’adopció d’una posició oberta a la incorporació de nous membres provinents d’altres pobles de les nostres comarques. Així, a finals de 1984 s’acceptà l’entrada de Joan Martínez Martínez, dolçainer de Bocairent; i en 1986 de quatre membres de Cocentaina: Hipòlit Agulló, Rafael Faus, Ferran Jover i Carles Llácer. Tots ells procedien del món de les bandes de música amb els consegüents coneixements musicals. El primer tocava l’oboè en la banda de música del seu poble i feia més de cinc anys que tocava la dolçaina, per això Joan Martínez se n’encarregà ben prompte de la direcció musical del grup. Més endavant també entrarien altres membres d’Alcoi i Ontinyent.
També cal ressenyar que la presència i el caràcter actiu de l’esmentat Joan Garcia Ivorra, serví com a revulsiu de la vida musical de Muro i ell mateix s’encarregà de potenciar i ampliar l’Escola Municipal iniciada tímidament uns pocs anys abans. Així, a finals de 1986 s’aprovà l’engegament de l’esmentada escola amb la col·laboració entre l’Ajuntament i la Unió Musical de Muro. Aquesta Escola arrancaria amb la inclusió de classes de piano, solfeig, guitarra, instruments de vent-metall i vent-fusta, percussió, balls populars i per primera vegada la dolçaina. El músic encarregat d’aquestes classes gratuïtes va ser Joan Martínez, mentre que el grup comprà dolçaines per a deixar-les als nous aprenents.
L’enorme aparador fester i musical que suposen les festes de Moros i Cristians d’Alcoi va propiciar que arran de la participació de La Xafigà en l’Entrada de 1984 fora coneguda i contractada en molts llocs i actes. Així aquell mateix any va tocar en una trobada de música popular a Ibi en companyia d’un grup de Cors i Danses de Baza (la primera vegada que pujaren dalt d’un escenari), en la festa de la Verge dels Lliris d’Alcoi i en un aplec de danses celebrat a Gaianes organitzat pel grup Faixa i Mantó d’aquella vila interpretant en aquests dos actes per primera vegada en públic la coneguda marxa de processó d’Algemesí titulada La Moixaranga. En 1986 realitzaren un cercavila en la festa de sant Antoni Abat d’Alacant. I en la proclamació de la Bellesa del Foc i dames d’honor de les Fogueres de sant Joan d’Alacant els anys 1986, 1988 i 1989. Per primera vegada van tocar en 1988 en la Cavalcada de Reis i en les Pastoretes d’Alcoi, actes molt apreciats pels components de La Xafigà ja que des d’aleshores fins a fa poc temps han vingut col·laborant sense interrupció. També participaren en 1988 en la “I Trobada d’Escoles Valencianes de l’Alcoià-Comtat” celebrada a Beniarrés (posteriorment, el grup seria un dels animadors assidus d’aquestes trobades) i en la Segona Volta en Carro a la Marina amb una actuació a Alcalà de la Jovada. Tanmateix, les actuacions més recordades d’aquest període foren al poble de Relleu amb despertades, cercaviles, processons, concursos… envoltades per un ambient de total diversió i disbauxa. Es recorda un curiós cercavila acompanyant el brosser del poble mentre efectuava la tasca de recollida de brossa de casa en casa i despertant a mitjan nit tot el veïnat…
A principis de 1988 eren ja dotze dolçainers i huit tabaleters. Fins i tot havien decidit vestir-se amb una mateixa indumentària per a donar una imatge cohesionada, més de grup. I tots plegats anaren a comprar-la a una tenda de la plaça Redona de València. Aquesta consistia en una brusa negra, uns pantalons grisos a ratlles fines, una faixa de colors i espardenyes d’espart. És a dir, la vestimenta pròpia dels nostres avantpassats…
L’estrena de l’esmentada adaptació per a metalls, percussió i dolçaines feta per José R. Pascual de la marxa mora “Xavier el Coixo”, s’efectuà en l’estiu de 1988 en la Cloenda de Curs de l’Escola Municipal de Música, tot un esdeveniment emotiu, tant per al grup com per al seu jove arranjador. I també s’interpretà en el concert de música festera de Xixona acompanyant a la banda de música Artístico-Musical el Treball.
Des de feia un temps, els Tallers de Música Popular de la Generalitat Valenciana, amb Vicent Torrent (membre de Al Tall) al capdavant, estaven impulsant unes gravacions per tal de recollir tot el material musical possible d’arreu del País Valencià perquè no es perdera. I així Vicent Torrent (amb qui La Xafigà havia establert un contacte arran de cedir les partitures de “Xavier el Coixo”) proposà que alguns membres del grup participaren en eixes gravacions. I en 1988 es publicaren els volums XIV, XV, XVI, XVII, XVIII i XIX de la Fonoteca de Materials editat per Difusió Mediterrània on apareixien les tocades de “La dansà”, “La jota”, “El fandango” i “Les d’Alacant” de Muro enregistrades en la sala d’assaigs de la Unió Musical de Muro. La dolçaina la tocaren Jaume Gosálbez, Josep Olcina i Fabià Guillem. Per un altre costat, Hipòlit Agulló gravà al mateix lloc “Les danses”, “Dansa i folia”, “Dos danses”, “L’u i el dos”, “El fandango” i “Córrega el conill” de Cocentaina; en ambdós casos, el tabaleter fou Ferran Jover. I finalment, Joan Martínez en companyia del seu tabaleter, Antoni M. Colomina, enregistraren en la sala de Plens de l’Ajuntament de Bocairent en eixos mateixos volums “Cap de dansa”, “Les danses de Bocairent”, “Els cabolos”, “Els corredors”, “L’acapte”, “Passacarrer de la Mahoma” i “Passacarrers d’acompanyament d’autoritats”.
Tanmateix, eixe 1988 serà recordat per la primera eixida de La Xafigà més enllà de les fronteres del nostre País Valencià. Efectivament, l’estiu d’aquell any en companyia del grup de danses d’Aigües de Busot, viatjaren a Galícia per tal de conéixer altres manifestacions musicals i culturals distintes a les nostres i tocaren a la ciutat de Vigo i altres poblacions gallegues. De fet, s’ensenyaren a tocar algun instrument gallec… i que s’havia d’especificar millor les condicions dels contractes ja que “ha sido para nosotros nefasto en el aspecto económico” deien els components del grup en una carta adreçada als organitzadors gallecs…
D’aquesta manera s’iniciava uns intercanvis que posteriorment es continuarien en altres llocs i que anaren enriquint el seu patrimoni musical. En tornar d’aquest viatge, s’organitzà una festa d’estil gallec a la filà Maseros i d’allí sorgiren dos obres més per als dolçainers: la marxa mora “Als Xafigueiros” del contestà Josep Vicent Egea i “L’Altet dels Canons”, marxa cristiana de José R. Pascual. La Xafigà arribava a finals de la dècada dels huitanta totalment consolidada.
Acabo de veros en la tele y me ha encantado la música y el almuerzo. Mi abuelo era de Alcoy. Se lo llevaron de pequeño y alli dejo toda la familia de su madre de apellido Pastor y de su padre de apellido Gosálbez. He visto ha Jaume Gosalbéz y me gustaria ponerme en contacto con él para intercambiar información. Me gustaria mucho pues mi abuelo murio muy joven aqui en valencia y dejando a sus hijos muy pequeños. Gracias anticipadas y a triunfar.