El reconeixement

Des de quasi la seua fundació, La Xafigà ha estat unida a la nostra entranyable fireta de sant Antoni, però la de 1994 fou molt especial: es celebrà a Muro la Tercera Jornada al voltant de la Dolçaina organitzada pel col·lectiu La Canya i la col·laboració del Gremi de Dolçainers i Tabaleters. Es realitzaren cursets de balls populars i de danses, una exposició d’instruments de percussió i vent tradicional (tarotes, acordions, sacs de gemecs…) i un interessantíssim col·loqui sobre l’evolució de la música tradicional on s’escoltaren opinions contraposades sobre el tema.

f11

La participació el mes de març de 1994 en el VII Tradicionarius va implicar una promoció de l’entitat en cercles culturals d’altres regions i una difusió de la mateixa a través de distints mitjans de comunicació per la importància i ressò d’aquest esdeveniment amb la presència d’unes 10.000 persones. L’actuació de La Xafigà va ser tota una experiència inoblidable. A Barcelona no havien escoltat encara un grup de dolçaines (gralles les denominen allí) sota la batuta d’un director, José R. Pascual, tocant en conjunt… Al remat, la marxa cristiana L’Altet dels Canons fou inclosa en el CD doble Tradicionarius 94 publicat pel segell Tram on es recollia altres 32 peces interpretades per altres tants grups i cantants participants…
Inesperadament, poc abans de les festes de Moros i Cristians d’Alcoi s’obria una polèmica en els mitjans de comunicació entre l’Associació d’Amics de la Música d’eixa ciutat i La Xafigà sobre la recomanació de la primera entitat de promoure i conrear preferentment la música festera pròpiament “alcoiana”, argumentant l’ínfima qualitat i vulgaritat d’algunes composicions… La Xafigà respongué acusant l’Associació d’Amics de la Música d’un esperit discriminatori i xovinista afirmant que tot allò forani a un poble no havia de ser de baixa qualitat com ho demostraven autors “no alcoians” tan significatius i importants com Paco Esteve, Rafael Alcaraz, José Mª Ferrero, José Pérez Vilaplana, José Vte. Egea, Joan E. Canet…

A finals d’abril es celebrà a Castelló de la Plana el Segon Aplec de Dolçainers i Tabaleters organitzat pel grup El Soroll amb la participació d’una vintena de colles de dolçainers valencians entre les quals no hi podia faltar La Xafigà. Es realitzaren vàries cercaviles pels carrers d’aquella ciutat que acabaren amb una actuació individual de totes les colles.
El grup d’avantguarda valencià Xarxa Teatre de Castelló de la Plana proposà a La Xafigà realitzar un espectacle amb música en directe per a la Cloenda del Festival de Teatre Medieval d’Elx que es celebrà l’octubre de 1994, un festival que pretenia unir les cultures àrab, jueva i cristiana. L’actuació s’efectuà al bell mig de la plaça de la Basílica d’Elx damunt d’un escenari impressionant i davant de més de mil persones. Fruit d’eixa col·laboració nasqué l’espectacle Alimara amb música composada per José R. Pascual ex professo per a aquella representació de foc, llums i soroll de pólvora del que els membres de Xarxa Teatre n’eren els millors especialistes i difusors valencians. I com bé diu José R. Pascual “interpretar música” en aquelles condicions va ser “una experiència boja però inoblidable”. De fet, l’espectacle es tornà a representar en el Pregó de la Magdalena de Castelló de l’any següent amb la incorporació de nova música composta ad hoc per José R. Pascual, les peces Moros de l’Alqueria i Alicanya i la col·laboració de la soprano Maria Ribera, el clarinetista Pasqualet de Vila-real i el guitarrista flamenc Salva del Real.

Un altre dels projectes innovadors del grup que es proposà en 1994 al Regidor de Cultura d’Alcoi fou l’organització d’uns “Encontres de Música Tradicional d’Alcoi (EMTA)” seguint el model de la Mostra de Teatre que anualment se celebra en aquella ciutat. Malgrat que la iniciativa s’acceptà de bon grat pels responsables culturals alcoians (es pressupostà amb uns dos milions de pessetes, es contactaren amb grups de distints llocs de l’Estat Espanyol, es dissenyà el logotip, etc), al remat no arribà a quallar per estranyes motivacions polítiques…

El reconeixement

El reconeixement

Tampoc acabaria malament el 1994. Efectivament, La Xafigà s’inscrigué en el Primer Certamen d’Interpretació per a Grups de Dolçainers i Tabaleters d’Alacant que es celebrà a la Vila Joiosa el 23 de desembre de 1994 organitzat per la Diputació d’Alacant i l’ajuntament d’eixa vila. A més del nostre grup, participaren la colla de dolçainers i tabaleters El Terrós de Petrer, el grup Barxell de dolçaines i tabal d’Alcoi, la colla de dolçainers i tabaleters de sant Antoni d’Alacant. I en el seu primer certamen musical La Xafigà, sota la direcció de José R. Pascual, va guanyar el primer premi en metàl·lic dotat amb 250.000 pessetes de les d’aquell temps…

I en 1995 continuaria l’imparable reconeixement del grup per tot arreu, començant a mitjans de gener amb una nova invitació per a participar en la huitena edició del Tradicionàrius de Barcelona. Si l’any anterior van actuar en la seua cloenda, en aquesta ocasió La Xafigà ho féu en la seua inauguració donat l’èxit espectacular en l’edició anterior. En el concert, a banda d’algunes peces del primer disc, s’interpretaren “Esclat de Festa”, “Suite de danses”, “Turcs i cavallets” i “Alimara” i va impressionar tant al públic que van haver de tocar nombrosos bisos obligats pels aplaudiments. El concert acabà amb un ball amenitzat pel grup Els Cosins del Sac i una festa informal amb les dolçaines i tabals xafigueiros que va durar fins a altes hores de la matinada… “La Xafigà, conquesta Barcelona” fou un dels titulars apareguts en la premsa que resumia perfectament l’inqüestionable triomf del grup en la ciutat comtal i la càlida acollida dels espectadors barcelonins. Fins i tot, la TV3 enregistrà “Xavier el Coixo” i una entrevista amb José R. Pascual que fou emés en el programa de música tradicional Rodasons de Canal 33. I novament, una altra peça, en aquesta ocasió la marxa mora Als Xafigueiros, fou inclosa en el doble CD corresponent al Tradicionarius d’aquella edició.

El reconeixement

El reconeixement

Tanmateix, una trista notícia colpejà la cultura popular i musical del nostre País: Ovidi Montllor moria en març de 1995… Malauradament, l’Ovidi se’n va anar de vacances i deixà un buit impossible d’omplir. Sota un temporal de pluja i vent les seues cendres foren acompanyades en processó cívica i en un impressionant silenci fins el cementeri d’Alcoi… La Xafigà no podia ser menys i acudí per a acomiadar-se de l’Ovidi interpretant emotivament els acords de La Moixaranga i Homenatge a Teresa…
Des de l’edició del primer disc, com hem vist, el grup no parà d’actuar assolint un enorme prestigi. Tot i això, entre els mateixos membres sorgiren autocrítiques en el sentit de que el nivell musical del grup era inferior al d’altres o a la fama que es tenia… Calia una major preparació i assajar més… Fins i tot, es discutia la melodia de Xavier el Coixo que s’havia de tocar en algun determinat acte, si l’original del grup o la versió del dolçainer Xavier Richart… El número de components de La Xafigà era per aquesta època de 27 entre dolçainers i tabaleters, entre els que cal destacar l’entrada a principis de 1995 de la primera i única dona fins ara que ha format part del grup, Reis Alborch Pastor. El pressupost de l’entitat girava al voltant dels dos milions de pessetes, tot i comptant la inversió de més de mig milió en obres de reforma de la nova seu.
I per fi, després de més d’un any de moltes vicissituds entre les quals es trobava el problema de l’acústica de la sala d’assaig, el grup inaugurava la seu social de l’antiga estació de Muro a principis d’abril de 1995. L’acte començà amb un cercavila des de l’antiga seu fins a l’actual que fou beneïda pel rector del poble. Tot seguit es féu un “plantaillo” als convidats i per la nit ball de carrer a càrrec de Tres fan ball que es va acabar de matinada. Inesperadament es presentaren membres del grup Primera Nota del Centre Artesà de Barcelona, entitat organitzadora de l’esmentat Tradicionarius aprofitant la seua presència a Xàtiva, que es sumaren de seguida a la festa d’inauguració. I des d’aleshores ençà, l’emblemàtica antiga estació del tren s’ha convertit en el local fix i estable del grup i un lloc on desenvolupar les velles aspiracions d’una escola de música tradicional com veurem més endavant.

Una setmana abans de les festes de Moros i Cristians de Muro, La Xafigà fou convidada a la V Diada Musical de la Vall d’Albaida que en 1995 es celebrava a Bocairent. L’escenari no podia ser més majestuós ni encisador: les Covetes dels Moros. Els nostres dolçainers tocaren enmig de la serra amb un grup de metalls integrat per músics de Bocairent, Atzeneta i Beniatjar i novament els acompanyà la soprano Maria Ribera, mentre que de les covetes eixia fum de colors i coloms. I per arrodonir aquella actuació s’estrenà Bekirent Fanfàrria escrita també ex professo per José R. Pascual. Un altre record inesborrable i emocionant en la trajectòria històrica i musical del grup…

Després de les habituals participacions en distintes festes, aquell intens any acabaria amb una altra invitació per a actuar en el “VI Encuentro Provincial de Cantos de Navidad” patrocinat per la Diputació d’Albacete i celebrat en la població manxega de Fuenteálamo amb l’actuació de vint-i-un grups d’aquella província. El concert de La Xafigà serví com a cloenda de la Trobada i en ell el grup interpretà tres danses típiques de Chinchilla, tota una altra experiència, que havien estat assajades gràcies a la tramesa de les partitures pel director de la banda de música, un valencià que estava impulsant la recuperació del so de la dolçaina per aquelles terres. El concert acabà amb el nostre El tio Pep que de segur deixà bocabadats els espectadors manxecs que mai havien escoltat aquesta melodia tan popular en el nostre País…

Fonamentalment per motius laborals, a principis de 1996 va dimitir el president, sent elegit altra vegada per a ocupar el càrrec Francesc Vicedo Pérez, justificant-se aquesta decisió en què havia de ser de Muro per tenir la seu social ací i per mantenir bones relacions amb l’Ajuntament. No podem oblidar que els membres de La Xafigà provenien també d’altres pobles: Cocentaina, Alcoi, Bocairent, Ontinyent i Banyeres principalment.

Eixe any novament van ser convidats a les festes de la Magdalena de Castelló de la Plana per a actuar en la denominada Galania, acte d’homenatge a la Reina de Festes i la seua cort d’honor. Tanmateix, va ser una actuació molt especial perquè per a eixa ocasió el director del grup, José R. Pascual, havia composat el ballet Thalatta per a banda i dolçaines amb clars matisos mariners. L’estrena es féu al recinte de la Pèrgola i la banda municipal de Castelló fou l’encarregada d’interpretar aquella música amb la col·laboració dels nostres dolçainers. La coreografia del ballet corregué a càrrec de la ballarina italiana Gabreilla Fosci i el seu grup Terpsicore de dansa contemporània. Alhora, en dos grans pantalles situades als laterals es projectaven imatges al ritme de la música. A l’endemà es repetí l’espectacle en la Galania Infantil. Aquestes dos actuacions són altres memorables experiències de La Xafigà…

El reconeixement

El reconeixement

Les festes de Moros i Cristians d’Alcoi de 1996 van ser molt especials per al grup. La filà Realistes ostentava el càrrec d’Alferes i aquest li encomanà una marxa mora a José R. Pascual per a ser estrenada en l’Entrada. I sota una intensa i persistent pluja, però sense parar de tocar, darrere de la fabulosa carrossa de Miguel A. Alcaraz Francés, Alferes Moro, els músics de la banda de Bocairent i els dolçainers de La Xafigà interpretaren per primera vegada davant el públic Cavall de Foc, composició que ben prompte es convertiria en una peça molt popular i que l’any següent donaria títol a la segona gravació del grup. Es recorda com anècdota que en posteriors Entrades cada vegada que tocaven aquesta marxa mora plovia…

La música tradicional i popular sempre ha estat una constant en la trajectòria de La Xafigà des de la seua fundació: cercaviles, danses, balls… I a l’estiu d’aquell any va nàixer a Ondara per difondre aquest tipus de música i per possibilitar l’intercanvi entre tots els implicats (mànagers, promotors, intèrprets, creadors, etc) el Festacarrer, denominat també com el Tradicionàrius de les Comarques Centrals del País Valencià en tant que els objectius eren els mateixos que l’homònim barceloní. A aquest primer Festacarrer van acudir una desena de grups valencians i La Xafigà va realitzar un extraordinari concert demostrant les possibilitats polifòniques de la dolçaina, instrument nascut per a ser tocat com a solista. En aquest sentit, hem de dir que el grup fou capdavanter. Mesos després es repetiria el concert en el primer festival de música mediterrània Meditarreus celebrat a la ciutat catalana de Reus, en el Mercé-Folk de les festes patronals de Barcelona, en la falla de Russafa de València, en el II Aplec de Música de la Mediterrània d’Alboraia i en La Xara (Marina Alta). Per aquesta època es tornaren a canviar la indumentària per als concerts. En concret, Reis Alborch aconseguí unes camises sedoses negres a molt bon preu. El color negre els donava un aire de serietat i a més s’estilava en determinats àmbits musicals…

Tanmateix, l’esdeveniment més important no tan sols de l’estiu de 1996 sinó de tot l’any va ser l’engegament de l’Escola de Música Tradicional de La Xafigà per al curs escolar 1996-1997 que al principi comptà amb la inestimable col·laboració de l’Ajuntament de Muro. Aquest antic somni, aprovat en una assemblea extraordinària celebrada en setembre, per fi seria realitat. La seua finalitat, tal i com deia el tríptic editat al seu moment, era introduir-se en la música popular des de menuts, l’aprenentatge dels instruments tradicionals valencians i la realització de seminaris i cursos d’instruments poc coneguts o procedents d’altres cultures (gralla, sac de gemecs, tarota, acordió diatònic, etc). Els primers mestres escollits per a dur-la endavant van ser Jaume Gozálbez Vallés de dolçaina (i també de la direcció de l’escola), Vicent Borràs de percussió i Samuel Parejo Codina de llenguatge musical. Aquell primer curs comptà amb la matriculació de 52 alumnes. Alhora, el grup va iniciar una campanya sota el lema “Amics de la Xafigà” per tal de captar socis que ajudaren al finançament d’aquesta escola.

L’any 1996 finalitzaria amb una nova col·laboració el mes de desembre amb el grup castellonenc de Xarxa Teatre en l’espectacle multimèdia “València, Llum del Mediterrani” celebrat als jardins del Palau de la Música de València. Un grup de metalls, una soprano i els dolçainers de La Xafigà s’havien d’integrar amb la idea del Sol, el Mar i la Terra. En aquesta ocasió els músics provenien de les bandes de Xixona, Bocairent i Castelló de les Gerres, mentre que la soprano fou altra vegada l’alcoiana Maria Ribera. Un altre espectacle on també es barrejaven els focs d’artifici, multituds d’efectes lluminosos i la música…

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *