Cavall de Foc

La fira de sant Antoni de 1997 acollí, entre les seues activitats, una trobada de sacadors de gemecs, instrument que pràcticament havia desaparegut de la música tradicional valenciana i que, arran dels lligams que La Xafigà havia establert amb el col·lectiu La Canya en edicions anteriors de la fireta, féu possible que pels carrers de Muro ressonaren els sons d’aquest instrument en la primera i fins ara única Trobada de Sacadors. Aquest esdeveniment propicià que el grup introduira l’estudi d’aquest instrument en l’Escola de Música Tradicional.

Cavall de Foc

Cavall de Foc

L’enorme reconeixement i el ric bagatge musical que havia adquirit l’entitat en els últims quatre anys els llançà a fer realitat un projecte pendent des de feia temps: l’enregistrament del segon disc. Ja se n’havia parlat del tema en l’assemblea anual de l’any anterior. I així a principis de 1997 la vida interna del grup girava al voltant del nou disc, les obres que s’havien d’incloure, els continus assajos… Entre els mesos de febrer i març s’efectuà la gravació als estudis Tabalet de València i se n’editaren mil. La portada fou dissenyada per l’empresa Imatges Disseny i de l’interior de la caràtula cal destacar una poesia escrita per Joan T. Jordá Sanchis dedicada al grup, Aproximació a La Xafigà, apareguda un any abans en la Revista de Festes de Muro. Alhora, s’acordà la reedició de l’anterior disc que estava exhaurit.

Cavall de Foc

Cavall de Foc

La presentació del disc, que com hem dit aparegué sota el títol Cavall de Foc, es realitzà el 27 d’abril a l’aire lliure, a l’emblemàtica plaça del Palau de la Senyoria de Muro tota plena de gent expectant per escoltar el nou treball de La Xafigà. Es calculà que acudiren quasi mil cinc-centes persones. Al fons de l’escenari, enganxat de la façana del Palau un enorme cartell amb les siluetes d’un dolçainer i un tabaleter. Tot estava preparat… Tanmateix, moments abans del concert els deus del cel volgueren palesar la seua presència amenaçant amb trons i pluja l’actuació, tot i que no la impediren. El públic, però, anava ben preparat traient de seguida els paraigües, mentre els músics contraatacaren tocant les primeres melodies i ben prompte, els deus es rendiren… L’arc de sant Martí anuncià que concedien el pertinent permís… I com en l’anterior ocasió, el russafí Vicent Villanueva tornà a presentar l’acte…

La banda Agrupació Artístico-Musical el Treball de Xixona, aleshores dirigida també pel director de La Xafigà, José R. Pascual, i que havia col·laborat en la gravació d’algunes obres, va participar en aquell magnífic concert. Però l’esmentat bagatge el van aprofitar perquè fora tot un espectacle i així es sumaren el ballet de l’alcoiana Ana Botella amb la seua coreografia realitzada per a Alimara, la soprano murera Maria Such… i el poeta murer Joan T. Jordá per arrodonir una vesprada plena d’emocions, de nervis, d’il·lusions… L’acte acabà amb el lliurament de pergamins en agraïment per la col·laboració prestada a les persones, grups i entitats que havien intervingut en el concert. L’acollida del disc entre la gent fou immediata, immillorable i inesperada: en només dos setmanes s’esgotà la primera edició, venent-se la mateixa vesprada de la seua presentació unes quatre-centes còpies… I de seguida s’hagué d’encomanar una altra edició de mil discs més…

Després d’uns quants anys de reformes i rehabilitació de l’antic “Cine España” de Muro, a mitjans de juny d’aquell any s’inaugurava sota la denominació de Centre Cultural de la Vila i amb motiu d’aquest esdeveniment es celebrà un concert on intervingueren la banda Unió Musical de Muro, el ballet d’Elena Tudela i La Xafigà que acabà amb una actuació conjunta de les tres entitats.

Cavall de Foc

Cavall de Foc

La popularitat del grup a Catalunya aconseguida per les seues participacions al Tradicionàrius, el Mercè-Folk i el Meditarreus propicià que foren convidats a les espectaculars i impressionants Festes de sant Joan de Valls per realitzar un concert en la IX Mostra Nacional de Música Popular i Tradicional. I envoltats de castellers, grallers, nanos i gegants… i en companyia de la banda de música de Xixona presentaren els temes del CD Cavall de Foc per primera vegada fora de la nostra comarca.

Durant el primer curs de funcionament de l’Escola de Música Tradicional, es va rebre un important suport institucional amb el reconeixement oficial per part de la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana. Aquest innovador projecte fou el primer en disposar l’esmentat reconeixement en la seua especialitat en el nostre País i de l’oportuna subvenció econòmica. I davant les bones perspectives de futur, per al curs següent, 1997-1998, La Xafigà es plantejà l’ampliació de les matèries incorporant els instruments de corda tradicionals de la rondalla (bandúrria, llaüt i guitarra).

En una assemblea extraordinària celebrada a finals de l’estiu de 1997, el grup aprovà per àmplia majoria la seua incorporació a la Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters que des de feia temps anava gestant-se. I efectivament, fou tot just en el nostre poble i en la seu social de La Xafigà on es constituí formalment el 27 de setembre de 1997 l’esmentada federació. A l’assemblea de constitució acudiren representants de 22 colles de dolçainers de distintes localitats: Algemesí, Xixona, Alcoi, Ibi, Bocairent, Sueca, Alzira… El primer president de la federació elegit va ser també un membre de La Xafigà, el murer Francesc Vicedo, que alhora ho era del grup i la seu social de la federació es fixà a Muro. I encara hui en dia continua sent-ne el president. Els objectius fonamentals de la nova federació eren la dignificació dels instruments tradicionals amb el reconeixement oficial en els conservatoris de música de la dolçaina i el tabal (fita que s’aconseguiria en 2004 com veurem més endavant) i la creació de més escoles de música tradicional del mateix tipus que la del nostre grup.

El 9 d’octubre és la Diada Nacional del País Valencià i des de l’arribada de la democràcia a Muro s’han realitzat diversos actes per tal de commemorar l’arribada del rei Jaume I a València: conferències, concerts, representacions teatrals, cross populars, partides de pilota, etc. En 1997 l’Ajuntament i la Diputació organitzaren la Segona Trobada per la Llengua de la qual destaquem un Aplec de Danses a càrrec del grups Baladre i Trachtengruppe de Wiedingharde (Alemanya) i un concert de La Xafigà en el recent inaugurat Centre Cultural de la Vila on els espectadors murers pogueren gaudir altra vegada de les composicions del disc Cavall de Foc que ja s’havia convertit en tot un èxit de vendes i de popularitat.

Els nombrosos compromisos amb què comptava José R. Pascual obligaren a finals de 1997 a La Xafigà replantejar-se la direcció musical de l’entitat que necessitava una continuïtat en els assajos i una estabilitat en els concerts i actuacions. I aleshores s’elegí a Hipòlit Agulló Ferrándiz, membre del grup, perquè se n’encarregara de la direcció musical, acordant-se en una junta ordinària un augment econòmic per tal menester. La seua etapa al front del grup es caracteritzà per ser un període amb pocs concerts ja que Hipòlit Agulló posà com a condició per acceptar no dirigir cap concert, centrant-se més la seua tasca en la direcció dels assaigs, la música de carrer i els repertoris a interpretar.

L’Escola de Música Tradicional començava a consolidar-se amb només dos cursos de vigència: en el curs 1997-1998 es matricularen 78 alumnes en alguna de les modalitats d’estudi que s’oferien. A més, en el mes de juny és realitzà per primera vegada un festival de cloenda del curs amb un cercavila per tots els alumnes de l’escola i una audició musical en la seu social de la Unió Musical de Muro. Des d’aleshores ençà, aquest festival ha anat augmentant en importància i a hores d’ara ha esdevingut un acte destacat en la programació d’activitats de l’entitat… Per al curs següent, novament s’amplià l’oferta de cursos a banda dels que ja venien realitzant-se: sac de gemecs, iniciació al tabalet i a la dolçaina emprant el flabiol valencià i s’inicià un taller d’acordió diatònic amb una matrícula de 10 alumnes. Per aquesta època, el director de l’escola també era Hipòlit Agulló.

Com hem dit anteriorment, el grup havia augmentat el nombre de components i també la disparitat d’opinions davant dels distints problemes que se’ls plantejava en el dia a dia. Des de 1989 La Xafigà comptava amb uns estatuts, però aquests no contemplaven ni recollien els aspectes quotidians de la vida interna de l’entitat com el temps que havien de romandre els meritoris o el seu nivell musical; les quotes de pagament o cobrament dels meritoris (al principi eren iguals i que més endavant es fixà en la meitat); l’elaboració de llistes per a les actuacions; la contractació de dolçainers foranis per complir els compromisos; les condicions dels membres en excedència (duració, motius, quotes, etc) i els socis; la delimitació de qui formava part o no del grup; la conjunció dels compromisos dels membres pertanyents a bandes de música o altres grups amb els interessos de La Xafigà; la diferència del nombre d’actuacions entre dolçainers i tabaleters… Per això, a principis de 1998 s’elaborà un projecte de Reglament de Règim Intern basat en el de les bandes de la Unió Musical de Muro, de Banyeres, de Bocairent i de l’Ateneu Musical de Cocentaina, tot i adaptant-lo a les particularitats de La Xafigà. Incomprensiblement i per causes desconegudes, aquest necessari Reglament no s’aprovà, i paradoxalment ha estat un dels temes més recurrents en les assemblees des d’aleshores ençà, sempre amb bones intencions de redactar-ne un, sempre amb les mateixes queixes per la manca d’un Reglament…

Per aquesta època, La Xafigà va participar en companyia del grup de dolçainers La Inestable en la cloenda de la quarta edició de la Mostra de Música, Dansa i Teatre d’Algemesí on es lliurà el Primer Premi de Composició per a Dolçaina Ciutat d’Algemesí. Aquesta iniciativa innovadora en el món de la dolçaina quallà en el grup i probablement d’allí sorgí la idea d’imitar-la. De fet, en l’assemblea ordinària celebrada en febrer de 1998, per primera vegada es proposà la realització d’un premi de composició convocat pel grup… Un nou projecte que poc temps després seria una realitat com veurem més endavant.

No totes els concerts del grup han estat satisfactoris… Així es recorda una actuació a Reus on s’havia de pagar amb una assistència d’unes vint persones… o una altra durant l’estiu d’aquell any que va resultar un “desastre”. Ocorregué en el XXé Aplec dels Ports de 1998 celebrat a Cinctorres, quedant-se pràcticament sols tocant. Sembla que no era ni el lloc, ni el públic, ni les circumstàncies adequades per al tipus de música que interpretava La Xafigà. Aquell viatge, però, s’aprofità per fer en un acte molt emotiu el lliurament oficial de les insígnies de La Xafigà a tot els membres del grup en “actiu” en un restaurant de Morella. Aquestes insígnies de plata tenien gravat el número d’ordre d’antiguitat i l’acte fou presentat, com no, per Vicent Villanueva… Per un altre costat, La Xafigà també es queixava de l’organització dels concerts o actuacions on hi acudien: horaris, il·luminació, tamany de l’escenari… Per això, s’aprovà la redacció d’un plec de condicions on es contemplaren i es recolliren les necessitats de La Xafigà.

La Federació Valenciana de Dolçainers i Tabalers per tal de promoure i difondre els instruments més representatius de la música popular valenciana va acordar organitzar un aplec on s’ajuntaren tots els grups del nostre País. El primer es realitzà el mes d’octubre de 1998 a la ciutat ducal de Gandia amb la participació de denou colles -amb prop de tres-cents dolçainers- entre les quals no hi podia faltar La Xafigà, que a banda de tocar en els tradicionals cercaviles de qualsevol aplec, intervingué en el concert inaugural en companyia de La Inestable d’Algemesí i l’Associació cultural de Dolçainers i Tabaleters de La Safor. Aquest Aplec més endavant s’organitzà a Petrer (2000), Alcoi (2001), Castelló de la Plana (2002), Elx (2003), Algemesí (2004), Ondara (2005), Torreblanca (2006) i Muro (2007), aquest últim coincidint amb la commemoració dels vint-i-cinc anys de la qual vos parlarem més endavant. La Xafigà només deixà de participar en el de la ciutat d’Elx per tenir adquirits compromisos anteriors i en tots ells demostrà la qualitat artística i musical del grup.

Malgrat la situació de la seu social, bastant aïllada del casc urbà, a finals de 1998 els veïns dels voltants es queixaren al grup del soroll causat en els assaigs, demanant-los que el local s’aïllara acústicament. Una solució apuntada fou que l’ajuntament rehabilitara l’edifici i substituïra els finestrals… Tot i això, l’Escola de Música Tradicional necessitava més aules, l’edifici de l’Estació s’havia quedat xicotet, per a impartir les classes donat l’augment curs a curs de les matèries. Aleshores, el President negocià a principis de l’any següent amb Ajuntament de Muro la cessió del local adjunt a la seu social (antiga cantina de l’estació) que fins aleshores ocupava l’associació de Petanca El Matzem.

En l’assemblea general del grup de 1999, reunió que normalment s’efectua a principis d’any per tal d’analitzar i revisar el que s’ha fet i per a exposar els projectes de cara al futur, es tornà a plantejar la realització d’un concurs de composició per a dolçaina. Aleshores es creà una comissió responsable de la seua organització. L’època escollida com a idònia fou al voltant de la fira de sant Antoni de 2000, però per distintes causes, s’ajornà fins el mes d’octubre d’eixe mateix any. En aquella assemblea es comentà la renovació de la indumentària de La Xafigà, bé buscant l’assessorament d’un expert o d’alguna empresa especialitzada…

A mitjans de 1999, Hipòlit Agulló va dimitir per motius familiars i aleshores s’elegí a Rafael Faus Uris, també membre del grup, com a nou director. De fet, aquest ja havia dirigit algun que altre concert com a Vila-real i Tarragona en 1998 i a Xaló a principis de la primavera d’eixe mateix 1999.

La proliferació de grups de dolçainers i tabaleters arreu del País Valencià en general i més concretament a la nostra comarca, afectaren les actuacions i concerts de La Xafigà. Fins i tot, per aquesta època alguns membres del grup començaren a tocar a nivell particular o individual acompanyant distintes bandes de música en les festes de Moros i Cristians, mentre el grup com a tal ja no era requerit… I molt menys els tabaleters! Tot i això, aquell any es commemorava el vinté aniversari de la constitució dels primers ajuntaments democràtics i sota la batuta de Rafael Faus es realitzà un concert a Mislata dins la programació dels Vint anys d’Ajuntament Democràtic (1979-1999).

L’activitat del grup en 1999 girà molt al voltant de la preparació dels premis de composició que comptaren amb el patrocini de l’Ajuntament de Muro, la Diputació d’Alacant, la CAM i la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i el suport de la Federació Valenciana de dolçainers i tabaleters. L’esmentada comissió redactà les bases del “Primer Premi de composició per a Dolçaina i Percussió Poble de Muro“ que contemplaven dos modalitats: música per al carrer (cercaviles, música festera, processons, balls…) amb una dotació de 50.000 ptes per al primer premi i 25.000 ptes per al segon; i música per a concert amb una dotació de 250.000 ptes per al primer premi i 100.000 ptes. per al segon. A més, es concedia una menció d’honor en cada modalitat. En aquesta primera convocatòria es presentaren un total de deu composicions, casualment cinc en cadascuna de les modalitats.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *