El primer disc

La gravació del primer disc

L’admissió de nous membres al grup era un assumpte que sovint sorgia en les conversacions i es debatia en les assemblees. L’acord que finalment s’adoptà a principis de 1992 va ser que els interessats havien de romandre un any abans d’entrar per tal de conviure amb la resta perquè per a La Xafigà, no només el domini musical de la dolçaina era suficient, sinó que es valorava també el component humà i social. Les persones que acceptaven aquesta condició es denominen “meritoris”. En passar l’any, l’assemblea decidiria si el meritori en qüestió ingressava o no en el grup.

El calendari d’actuacions del grup abraçava per aquesta època tots els mesos de l’any: festes de Moros i Cristians de Bocairent, Alcoi, Muro, Ontinyent, Villena, Beneixama, Oliva, Albaida i Penàguila; festes populars com la fireta de sant Antoni de Muro, cavalcada de Reis d’Alcoi, romeria a la Font Roja, danses de Palacio, falles de Gandia, fogueres de sant Joan, festes de Barxell; festes patronals de Beniarrés i Gorga; i altres com les Trobades d’Escoles Valencianes, les 24 Hores Esportives i el 9 d’Octubre d’Alcoi, festa del Treball a Alacant… Aquesta programació d’activitats amb algunes petites variacions (sempre augmentant el número d’actuacions i pobles en consonància amb la fama que aniria adquirint La Xafigà) seria la mateixa que es repetiria en anys posteriors. Hem de mencionar, però, una altra experiència fora de les terres valencianes en l’estiu de 1992, en aquesta ocasió a l’illa de Formentera, amb un intercanvi amb el grup Es Pastorells que justament havia participat en l’aplec del 9 d’octubre d’Alcoi. Es recorda que, casualment, el mateix dia del concert i a la mateixa hora s’estava efectuant la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona… Ja es poden imaginar els lectors la quantitat de gent assistent a aquella actuació…

La gravació del primer disc

La gravació del primer disc

Des de mitjans de 1992 els esforços i la màxima il·lusió de La Xafigà es centrava en la gravació del primer disc. Li proposaren a José R. Pascual Vilaplana la direcció del grup i la preparació de les composicions de música festera que havien de formar part d’aquella vella aspiració, d’aquell somni que prompte anava a convertir-se en realitat… Lògicament, la característica principal de les obres havia de ser que la dolçaina fora un instrument present en totes elles. En novembre es féu un concert en la seu social de la Unió Musical de Muro que ben bé podem dir que serví com a aperitiu del disc ja que s’interpretaren o s’estrenaren algunes peces musicals que més tard s’inclogueren en ell. I en el mes de març de 1993 s’enregistrà en els estudis Tabalets de València el disc que va aparéixer al mercat sota el nom de “La Xafigà, Moros i Cristians”. En la seua gravació intervingueren dèsset dolçainers i set tabaleters sota la direcció de l’esmentat José R. Pascual, és a dir, els components de La Xafigà sobrepassaven ja la vintena. La portada fou dissenyada pel pintor contestà Francisco Gisbert Flautí i se n’editaren 500 unitats en format de cinta de cassete i 1.000 en format CD amb unes despeses totals de dos milions tres-centes mil pessetes finançades pel mateix grup, sense cap subvenció.

La presentació del disc s’efectuà el 18 d’abril en l’actual Centre Cultural de la Vila (llavors denominat “Cine España”) que presentava un aspecte immillorable replet de gent. Els membres del grup també estrenaren una nova indumentària, camisa blanca, pantaló obscurs i sabates, que els donava un aire més elegant i mudador… S’arraconava la imatge de l’antigor que donaven les bruses i les espardenyes…

La banda Unió Musical de Muro, que havia col·laborat en la gravació d’algunes obres, va participar també en aquell espectacular i inoblidable concert, continuant així la bona relació existent entre les dues entitats musicals mureres. L’acte fou presentat per Vicent Villanueva, un russafí peculiar, tant en la manera d’expressar-se poèticament com en la pronunciació apitxada de la ciutat de València. Aquest home va establir uns lligams especials amb La Xafigà i més endavant presentaria altres concerts del grup.

La gravació del primer disc 2

La gravació del primer disc 2

El disc en format CD s’esgotà ràpidament (l’any següent es féu una primera reedició de 600 unitats més) i tingué un ampli ressò popular, no només en les nostres comarques sinó per tot arreu del País Valencià. Com a mostra, la presentació del disc en la Segona Jornada al voltant de la Dolçaina celebrada a Manises a la tardor de 1993… Fins i tot, se’n féu una ressenya al butlletí del Centre Cívic Artesà Tradicionàrius de Barcelona amb comentaris elogiosos sobre els arranjaments i l’acoblament perfecte entre la sonoritat d’una banda de música i la dolçaina.

El prestigi assolit per la gravació del disc també obrí les portes de la Diputació d’Alacant, amb els consegüents ingressos econòmics que això suposava. Aquesta institució inclogué La Xafigà en les activitats que anualment organitzava sota el nom de “Programació Singular Cultural en l’Alcoià-Comtat” entre 1993 i 1996 amb actuacions en distints pobles de la nostra comarca: Fageca, Benilloba, Cocentaina, Penàguila i el mateix Muro. També es recorden actes emotius en aquest període com un inaudit cercavila pels corredors del recent inaugurat Hospital de sant Joan d’Alacant per tocar davant dels xiquets malalts la vespra de Reis i alegrar-los l’estança en dies tant assenyalats…

Des que en l’any 1990 es realitzara l’Aplec de Dolçainers i Tabaleters a Petrer, no se n’havia tornat a organitzar cap altre en el nostre País. Mentrestant, com hem vist, La Xafigà havia estat representant-nos en diverses ocasions en trobades estatals i internacionals. Muro commemorava en 1993 el Tercer Centenari de la Segona Germania i aprofitant aquest esdeveniment històric La Xafigà organitzà a l’estiu d’aquell any una Trobada de Dolçainers amb dos objectius distints i complementaris alhora: per un costat, la difusió pedagògica de la música tradicional valenciana; i per l’altre, la presència d’uns instruments populars ja en el segle XVII que no podien faltar en la celebració d’aquest Tercer Centenari. A banda de cercaviles pels carrers de Setla, Benàmer i Muro es féu una actuació conjunta a la plaça “Palacio” dels grups participants intercalada amb unes Albades. Intervingueren els següents grups: Dolçainers de Sagunt, Família Boronat de Callosa d’en Sarrià, Dolçainers d’Algemesí, Dolçainers de Morella, El Terrós de Petrer, El Soroll de València, El Marell de l’Alqueria d’Asnar, La Xafigà i Cantaors d’Albaes de la Costera. Aquest grup realitzà una singular i original recreació en vers dels fets de la revolta dels agermanats que foren cantats a la manera de les Albades.

A finals de l’estiu de 1993 dimití el president, sent elegit per a tal càrrec Jaume Gosálbez Pastor també membre fundador de La Xafigà. El nou president ben prompte hagué d’afrontar novament l’assumpte del local perquè el contracte s’acabava a finals d’any i se n’havia de buscar un altre per a poder assajar. Es plantejaren distintes propostes: comprar la casa on estaven instal·lats, o una altra casa o, fins i tot, un solar per a construir una seu nova… Tanmateix, s’entaularen unes converses amb la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Muro que donaren com a fruit en novembre d’aquell any la cessió en ús de l’antiga estació del tren Alcoi-Gandia. El Ple del Consistori aprovà aquesta cessió a principis de desembre de 1993. Per fi, l’entitat tindria una seu social fixa i no hauria de pegar bacs d’ací cap allà…

La gravació del primer disc 3

La gravació del primer disc 3

El nou local es trobava en bones condicions i disposava de vàries sales que podien permetre audicions per a trenta o quaranta persones i a més l’ampliació de les activitats de La Xafigà, sobretot autogestionar l’escola d’instruments tradicionals que venia funcionant com a escola municipal. Econòmicament també suposava un avantatge al no haver de pagar el lloguer de la seu del carrer Àngel… Només calia fer alguna millora en el condicionament acústic, perquè la insonorització del local no es creia necessari en estar situat en una zona aïllada, evitant-se així les queixes del veïnat pel soroll dels assaigs musicals… Tot i això, el grup va romandre en la seu del carrer Àngel tot l’any següent mentre es realitzaven les obres de reforma.

Una altra agradable notícia rebé La Xafigà durant aquell mes: el grup fou seleccionat per a actuar en la clausura del cicle de música tradicional i popular que s’organitza al barri de Gràcia de Barcelona sota el títol de Tradicionarius on actuen grups de les Illes Balears, Catalunya i País Valencià i es realitzen distints tallers, cursos, exposicions, cercaviles, balls, etc. Era un reconeixement a la tasca de recuperació de la música tradicional i a la qualitat de les composicions incloses al disc “Moros i Cristians”. No podia acabar millor aquell memorable any.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *